Brugge O Weekend

Brugge O Weekend 2012

Brugge O Weekend  2012

Després de mesos de preparacions, per fi podríem córrer orientació urbana en una de les ciutats més belles d’Europa. La visió del mapa i la gent corrent en els seus carrers, canals i parcs tinguda en visitar la ciutat dos anys endarrere era a punt de fer-se realitat.

Una bona matinada per agafar el dissabte l’avió i d’allà el tren. La combinació és molt bona doncs des de l’aeroport hi ha tren a Brugge fent sols un transbordament a les estacions de Brussels Nord o Midi. Cada hora hi ha dos trens, que triguen des de Brussels  1 hora.

El programa començava dissabte amb un tast en forma de dos esprints en les rodalies de la ciutat adjacents a la part antiga que li ha valgut ser patrimoni mundial de la humanitat. El primer esprint tenia com  a hora límit de sortida les 12 del migdia. Sense pressa ni pausa, vàrem enllaçar trens i arribaren a Brugge a les 11.10. Com que estava tot estudiat agafem un bus urbà i a les 11.35 baixem a la parada indicada, que no era difícil de trobar doncs ja veiem gent amb un mapa a la ma amunt i avall. Anem al centre de competició, ens donen l ‘Emit de lloguer i la documentació , ens canviem la samarra i ens posem el GPS i el portafundes, i a córrer fins a la sortida, on arribem a les 11.57. Així que agafem la descripció de controls, esperem el darrer bip bip, i  a córrer!

Agafar el mapa i veure que seria un bonic Esprint, clàssic d’una ciutat com aquesta. La primera part era en un parc boscós molt maco, amb diferents estructures, per anar a parar a la part urbana, i entrar en la caserna militar on estava el CC i l’arribada. Caserna que dona al mapa el toc clàssic “xulo” esprint, edificis separats amb jardinets, caminets, alguns passadissos, zones boscoses, parts obertes, etc, etc.

Cursa tranquilet amb petites errades més pròpies de les presses per arribar, i en vint i pocs minuts acabada. Ara ja més tranquils, ens anem caminant passejant fins l’Hostal reservat, per una zona de la ciutat junt els canals no vista al 2010. Parcs bucòlics, edificis maquíssims, vida tranquil.la. Torno a sentir aquell bellugueig d’aquell any de que per allà hi hauria orientació. I entro en la part ja vista, plena de gent caminant, hotels, restaurants, tots perfectament cuidats i que fan un goig el transitar per allà. Anem a l’hostal, deixem les coses i a dinar, tot recordant llocs i sensacions passades. Entro en un bar cafeteria conegut en les rutes turístiques dels joves, on em foten un plat inacabable d’espaguetis per 6 euros. A L’hostal a fer una mica de migdiada i cap el segon esprint, localitzat molt a prop de l’estació de tren.

Un altre terreny i mapa ideal per aquesta modalitat. El mapa, a 1:3000, és la conjunció de dues grans escoles, separades per una tanca i un passeig de vianants central. Edificis, jardins, petites escales, passadissos, carrers peatonals… el circuit linealment és una mica més curt però en canvi faig més temps, en haver de triar rutes que voltaven entre edificis i jardins. Al centre de competició petit bar amb birres belgues incloses, ens fem una, i de retorn a descansar per la cursa gran de diumenge. Una bona passejada per la ciutat, en una tarda assolellada i primaveral, veient els carros, els monuments i les terrasses plenes de gent prenent cafès o xocolates.

Una consulta a internet permet confirmar que el bon temps s’acaba amb la llum del sol i que la previsió és de cel molt tapat i pluges per la nit i mati de diumenge. Amb precisió matemàtica, cap l’una de la matinada es comença a escoltar la pluja. El dia comença amb una Brugge romàntica, amb plugims i cel totalment ennuvolat, més pròpia de la tardor que no del mes de juny. Afortunadament, mitja hora abans de la primera sortida deixa de ploure, ja està Mr. Centollo a la gran Plaça, esperant a sortir, el primer. Es van adreçant altres corredors. Per fi es dona l’entrada al -3 i jo i 4 corredors més som els primers en entrar. -2, 1 … sortida!!!! Piquem en la base Emit i , desplegant el mapa, hi ha una imatge que hauria de ser nova, però que per mi sembla ja familiar .. un gran mapa ISSOM a 1:5000, en Din A3, amb una combinació d’edificis, jardins, parcs i canals tal i com vàrem imaginar.

1,2 ,3 fites, i en entrar en una zona molt maca de la ciutat, plantejo una estratègia del tot novetosa … “estratègia turista”, que consisteix en escollir les rutes, veient el mapa, que més maques puguin ser pel corredor. No la més curta, ni la més segura, ni la més tècnica … sinó la que passi per llocs a priori més emblemàtics. Una estratègia nova digna d’una ciutat així que no et fa guanyar però que permet gaudir al màxim de les virtuts del terreny en què estàs corrent.

Així vaig fent la resta de la cursa… fins que entro en la zona que vaig visitar fa dos anys … en dos dels llocs que hi vaig anotar per posar controls, hi són! Perfecte !. La darrera part de la cursa passa per parcs i algun canal on la boira que puja de la pròpia aigua li dona un caire màgic i eteri. La darrera part de la cursa es com si estigués ja memoritzada, altre part de mapa en un parc allargat junt l’estació. Cursa feta !!!

Ens anem a l’hostal (a 400 metres de l’arribada, ens dutxem i enllestim la bossa ). Veient que queda temps sobrat, agafem l’ordinador-càmera i anem a fer fotos i un vídeo casero de la part més maca de la cursa (fites 15-18). D’allà a la Gran Plaça i un vídeo de la sortida; i d’allà a l’arribada i un altre petit vídeo. Marxem cap el centre de competició, on entrem, descarreguem l’EMIT, ens retornen els 40 euros de fiança, ens donen un petit souvenir de la cursa (tres bombons de diferents tipus de xocolata),  i entrem a la sala on hi ha tota la gent descansant i comentant la jugada, amb un concert del grup Cornflake, autor d’una cançó especial per la prova (i per l’orientació). Dita cançó la vam gravar en directe, a més de l’ambient festiu i tot el seguit enorme de cerveses diferents belgues. Entrega de premis, i tranquil·lament, desfem tot el camí i trens i avions, fins Barcelona. L’avió, per cert, ens tenia reservada la darrera sorpresa: ens retrobem després de 10 anys amb en Toni Sánchez, un dels iniciadors de l’orientació a Catalunya, i fundador del club natura i Esport de Vic. La cirereta, doncs, a un cap de setmana espectacular!.

L’organització del club Hamok fou molt correcta i té aspectes que val la pena destacar. Són aspectes simples, que no desmereixen l’organització general. El primer, sortida lliure sense hores prefixades. Cadascú arribava, feia cua i sortia 1 minut darrera de l’anterior del seu circuit (es dividien en 8 circuits diferents). El segon, zona de sortida i arribada senzilles, amb les estacions EMIT d’arribada, i descàrrega en les zones del centre de competició. Quart, una informació molt detallada pre cursa, que fa que el dia de la cursa sols s’hagi de penjar una còpia al CC. I cinquè, res de recollides de mapes ni similars, s’apel·la al fair play de cadascú. Otra curiositat és que al mapa no hi són les descripcions de control, te les donen en paper 1 minut abans de sortir.

Els aspectes tècnics foren molt notables, bons circuits sprint i city-o, i mapes ISSOM impecables.

Ja sabeu, si no heu vist Brugge, estigueu atents a les properes edicions del O-Weekend.  El mapa d’aquesta edició estava retallat per la part nord-est, ja que hi ha en aquest sector una part de la ciutat que no vàrem travessar; és mot possible doncs que hi sigui una part nova per explorar en el futur. L’orientació urbana, una nova i  diferent manera de conèixer les ciutats més maques!

Ferran Santoyo



Ferran Santoyo