STAGE OLLOFURGO 2012 (o II Stage farra fantasma)
Aprofitant la cursa nacional de Guadix, en estar aquesta localitat a poc menys d’una hora de Cabra del Santo Cristo (les cabres) i que el dilluns era festa, el Centollo va proposar de fer un ministage per conèixer terrenys i llocs emblemàtics del poble. Dit i fet, sis orientadors (una colibrí, tres bolibics i dos farres renegats) va enfilar cap a Guadix per córrer i després a les cabres.
La cosa començà bé, model event al costat del sol dur (impressionant, una casa cova típica de la comarca), i a veure la final de Copa Barça- Bilbao (perdó, Atlètic Club, tal i com el señor Luis ens puntualitzà). Un señor Luis que és soci del Barça però fan del Atlètic Club, menudo lio. En cinc minuts tot decidit, l’Ivan vista les alineacions i gallejant l’Ollorita ens comenta que en mitja hora al club dels amors del señor luis ja li hauran caigut tres. Es va equivocar per sis minuts, van trigar 24 Pedro & Messi. La gent del bareto havien de ser merengues, doncs no es veien excessivament alegres a cada gol blaugrana.
Vem anar tots (quasi tots) doncs contents a dormir i al dia següent a córrer. Un lloc interessantíssim, amb grans valls, arestes de forta pendent, vaguades a tort i dret, i algunes zones de grans tallats, en mapa “made in Mario”, molt ben elaborat. Vaja, un terreny perfecte pel Centollo, vista d’això son les 2 hores i vint i pico minuts per fer 5 km. Al dia següent va fer el circuit d’Open Taronja i a ajudar als companys veletos a avituallar a la gent a l’arribada. La resta de l’expedició molt bé, van acabar les dues magnifiques ( i dures) curses, en un cap de setmana de ple estiu. Vam retrobar-nos també amb el super mario i el nostre primer presi Karloso, com sempre enfrascat en mil i un projectes. Gràcies a la barra cervesera de l’organització i als bars de Alcudia de Guadix que una mica ens vam refer, amb litres de birra i tapes; així i tot, tirarem cap a Cabra rebentats i amb un cansament de cavall.
La primera aturada a l’estació de cabra, famosa pels orientibirrings, a menjar-se un xoriço típic i una birrita fresqueta. després, a veure una meravella natural de la regió, l’alzina centenaria. I després cap a can Ferran.
Deixades les coses a cal centollo, cap el primer entreno a las Hermanillas. Allà el senyor Lluis treu la cél.lula fotoelèctrica i toma ya, primer entreno en Espanya amb aquest dispositiu. Un entreno “dels verds “ en ser tots els controls en un verd (un matoll de llentiscle). Menys o més una horeta, i cap a cabra, on l’amfitrió els hi munta una cursa nocturna “fernanda”, com les que fem a l’estiu.
Col.locant les fites la gent del poble li pregunta “que, que hay una carrera?”, i es que allà a tots ja els hi es familiar les banderoles blanques i vermelles. Tots a la plaça i començà la fernanda, un circuit de 1,5 km ,amb fita sorpresa bonificada. La sorpresa era un parell de litres de ponche cabrileño, cada got begut era 1 minuts menys al temps final. Els participants begueren entre 1 i 2 gots, o sigui 1 minut o 2 menys en el temps final.
D’allà ens anem al Alcayata, bar típic del poble on t’infles a tapes, vins i birres. I d’allà visita oficial a la penya Barcelonista 2004 de Cabra, on ens reb en Diego el Tomate, i ens explica moltíssimes coses sobre la penya i els barcelonistes que viuen en un poble on la majoria (fins a 4 anys) eren del Madrit. En Carles li donà uns obsequis de la Penya de Palamós. ja veieu que no tot ha de ser orientació.
El dilluns recollim tot i ens anem als millors terrenys de Cabra, los Romerales, on es va fer un WRE en el 2007. Allà, un típic entreno “made in Ollorita”: 4 exercicis en 1, micro passadís, micro finestra, micro orientació i per acabar rogaine sorpresa, tot sota el control de la deesa cél.lula fotoelèctrica (el 2on entreno amb cel.lula a Espanya). Tots sortien a fer un bucle, i una vegada junts i havent descansat cap el següent. El micro passadís era una circuit en forma de serp, la micro finestra un exercici de rumb més distancia, i el micro o un circuit on havien de picar la fita correcta entre les existents a cada zona. I el rogaine sorpresa ho va ser de debò, primer perquè servia per recollir les fites si els participants no estaven prou fatigats, i després perquè com que cada fita tenia un valor que depenia del que tu consideressis més o menys dificultat, al final va ser el centollo qui ho va guanyar havent recollit les tres fites més a prop, ja, ja, ja. Això va acabar de rematar al personal, que amb la calor i la tralla no va tenir prou forces per sortir a les 12 del migdia a fer el esprint de liga andaluza 2009 a Larva. Bé, si va haver un, Mister Ollorita, que en 20 minuts se’l va polir. La resta de l’expedició va fer un tomb pel poble i al bar a veure cerveses fresquetes.
I cap a Barcelona, després de córrer en 4 mapes, passar per 4 mapes de les cabres més, veure dos possibles terrenys més, i unes quantes pelis i alguna paradeta per pixar.
Ja veieu que els fantasmes farres continuen fent de les seves. On serà el stage 2013?
Així que després de 2 dies a granada l’equip adoptat va viatjar a Cabra per fer tot tipus d’entrenements, amb fotocèl·lula inclosa.
Una mostra dels resultats…. Rogaine Cabra Maig 2012
Absoluta (4) 30:00 min 22 C 52 Pts 1 5 Ferran Santoyo . Centollo Team 20 10:09 20 2 4 Xevi Arumí . Dr. Si 16 21:45 16 3 6 Ivan Catllà . El Cordobés 9 13:54 9 4 2 Carles Salvador . Messenger Team 5 10:21 5
I les imatges que valen més que 1000 paraules…
